martes, 29 de mayo de 2012

Futbol, política i una mica d'historia. El perquè d'aquest blog



Aquest dissabte, el Futbol Club Barcelona, l'equip d'un esport anglosaxó ple de jugadors estrangers que molts catalanistes talibans consideren com a una mena de guardià de la "quintaessencia catalana", va rebre una humiliant derrota a mans del seu arxienemic, el Real Madrid, entitat malèvola que per a molts es l'encarnació d'aquella Espanya "feixista" i "opressora" responsable de tots els mals de la pobre Catalunya. Durant els propers dies i setmanes, la notícia serà incessantment comentada a les clàssiques tertúlies dels mitjans nacionalistes, en uns debats que transcendiran del camp merament esportiu per endinsar-se, com tenen costum certs mitjans d'aquest país, en el camp de l'adoctrinament polític, presentant-nos aquesta estúpida derrota esportiva d'una entitat capitalista que no representa a cap país excepte, potser, als paradisos fiscals on alguns dels seus directius amaguen els diners, com l’enèsima humiliació de "l'Espanya opressora i feixista" vers els pobres catalans, i acabant traient a passejar el mite del "espoli fiscal" i parlant sobre la suposada necessitat que tenim els catalans de construir el nostre propi Estat, possiblement convidant a algun "renombrat economista", com el pallasso aquell de les americanes, que de tan "patriota" que és viu als EUA, per a demostrar-nos indiscutiblement, utilitzant un sortit de gràfics acolorits per a que ho pugui entendre fins el més ignorant, quant guanyaríem els catalans si ens separéssim de la Espanya que "ens roba l'or".

 Aquesta historia que us acabo d'explicar, per surrealista que sembli, s'ha convertit en la realitat quotidiana de Catalunya, on el fal·laç discurs independentista s'ha tornat omnipresent. Però com a tot discurs totalitari, no deixa d'estar basat en mentides i manipulacions històriques, fàcilment desmentides, com ja ho va demostrar Javier Barraycoa al seu excel·lent Historias ocultadas del nacionalismo catalán. Tornant a l'exemple de l'inici del nostre article, el Real Madrid, equip que per els mitjans nacionalistes ens presenten constantment com a encarnació de l'opressió "feixista" espanyola, va ser en realitat fundat pels germans catalans Joan i Carles Padrós, empresaris del tèxtil instal·lats a Madrid. Emprant una retòrica nacionalista, el Real Madrid seria, per tant, un equip més català que el suposat "guardià de l'essència catalana", també anomenat Futbol Club Barcelona, doncs dit equip va ser fundat per l’empresari suïs Hans Gamper, i en un principi, era un equip només per a estrangers que no permetia jugar-hi als catalans. Una forma excel·lent de "fer país", sens dubte.

En aquest món en el que futbol i política acostumen a barrejar-se fins a arribar a un punt en el qual es difícil diferencia un de l'altre, el que es vàlid per al futbol també ho es en el camp de la política. De fet, aquesta anècdota que us acabem d'explicar sobre el Barça i el Madrid, podria ser una bona metàfora de l'actualitat política a Catalunya: de la mateixa manera que ens han fet creure que un equip estranger que no permetia jugar als catalans es la màxima representació del poble català, mentre ens ensenyen a descarregar tot el nostre odi contra un equip fundat per catalans que ens presenten com a representant de la "Espanya invasora", els catalans estem governats per una casta mafiosa la qual es preocupa bastant poc pel seu poble, per molt que se’n cregui la representant, i que a través dels seus mitjans de propaganda es dedica a fer-nos que descarreguem la nostra ràbia contra una obscura entitat que de vegades anomenen "Madrit", o d'altres "Castella", a la qual culpen constantment de tots els problemes de Catalunya, per a que no puguem veure que realment són ells els que estan saquejant i oprimint el nostre poble, i destruint el nostre futur.

Aquesta tècnica que acabo de descriure no es nova: tots els règims totalitaris, des del nazisme o el comunisme, fins al populisme sud-americà (que té tantes coses en comú amb el catalanisme, tal com analitzarem a futures entrades) acostumen a culpar dels problemes del país a una entitat externa, un cap de turc, que canalitza la frustració del poble per a evitar que la enfoquin cap a la casta dirigent. El regim de la Bandoleritat no podia ser diferent, i utilitza aquesta tàctica a la perfecció, tal com es pot comprovar simplement fent una ullada a TV3: no importa el programa, ja sigui un telenotícies, ja sigui un d'aquells "enginyosos" programes d'humor. Tots son el mateix espectacle orwelià dels "2 minuts d'odi" contra l'enemic que convenientment ens assenyalen.

Una altra tècnica habitual ens els règims totalitaris es la manipulació de la Historia per als seus propis interessos. Seguint la comparació amb Orwell, l'independentisme ha estat capaç de reescriure la pròpia historia de Catalunya amb una eficàcia que no té res a envejar al "Ministeri de la Veritat" de 1984. Serveixi com a petit exemple la historieta futbolística que comentaven una mica més amunt.

A aquestes alçades, queda ja explicat el per què del títol del blog. L' independentisme ens roba, en efecte. Però no tan sols ens roba els nostres diners, sinó també ens roba la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat. Aquest blog es un humil intent de recuperar les tres últimes, i qui sap si a la llarga la primera...

Benvinguts al blog, espero francament que gaudiu de la lectura, i que serveixi per a que alguns comenceu a obrir els ulls a la realitat que ens amaguen.

Barcelona, 22/04/2012

Article publicat al nostre blog original: http://lindependentismeetroba.blogspot.es/

No hay comentarios:

Publicar un comentario