Vergonya

Vergonya. Això és el que vaig sentir aquest divendres al contemplar aquesta lamentable escena. Vergonya de ser català. Vergonya de compartir país amb aquesta colla d'energumens incapaços de gaudir d'una celebració esportiva sense ficar pel mig la seva intolerancia i el seu fonamentalisme polític. Vergonya de veure tants compatriotes meus convertits en poc més que zombis programats desprès de tants anys d'adoctrinament polític des de mitjans de comunicació i institucions educatives per part de l'oligarquía mafiosa catalana, que reaccionen com els gossets de Pavlov davant un estímul extern adequat, o com la gent d' Oceanía al veure a Goldstein  a la pantalla durant els 2 minuts d'Odi tal com va descriure Orwell a l'excel·len 1984.

Experiments de condicionament realitzats amb gossos per Pavlov



2 Minuts d'Odi, segons l'adaptació cinematogràfica de 1984. Tracteu de trobar les cinc

diferencies amb el que vam veure divendres per televisió.

 

¿Per qué aquesta horda d'energumens no va reaccionar igual davant Artur Mas, reponsable de totes les retallades que están destruïnt la sanitat i educació públiques a Catalunya, desmantellant de facto l'Estat del Benestar que tants anys de lluita ens va costar obtenir, i que també era a la tribuna gaudint del partit mentre el seu pais continua enfonsant-se en la miseria gracies a l'excel·lent gestió de la seva casta?

 

 

Artur Mas observant el partir al costat del president del Barça Sandro Rossell i l'alcalde de Barcelona Xavier Tries, gràcies als diners que ens treu a tots els catalans per a viure sense fotre brot.

 

Queda clar que la pitada no anaba en contra del rei. Anaba en contra d'Espanya. A aquesta gent els és igual que el rei sigui un lladre, els és igual tots els escándols protagonitzats per la casa Reial. El que els molesta del rei és que es Rei d'Espanya. Si tinguessin un rei català que fos igual de lladre i vividor que el borbò, en lloc de pitar-lo l'aplaudiríen com a bons súbdits submissos que són, igual que fan amb Mas i companyia. El que és va veure el divendres, al igual que en anteriors edicions de la Copa, no era un rebuig a la monarquia, sino un rebuig a Espanya, un insult a la nostra nació i tot el que representa, i un insult a milions d'Espanyols només pel fet d'haver nascut espanyols, i entre ells a tots els catalans que tambè ens sentim espanyols i creiem que sentir-se arrelat a Catalunya i la seva cultura i tradició no té per què excloure el sentir-se part d'una realitat més gran que és Espanya.

 

Vergonya, per tant, d'aquest país d'intolerants i ignorants que són incapaços de comprendre que hi ha gent que no comparteix els seus radicalismes esterils, i que desconeixen les més bàsiques normes d'educació per a viure en una societat civilitzada. Si aques és el futur de Catalunya, que Déu ens agafi confessats.

 

.............................................

 

Vergüenza. Esto es el que sentí este viernes al contemplar esta lamentable escena. Vergüenza de ser catalán. Vergüenza de compartir país con esta pandilla de energumenos incapaces de disfrutar de una celebración deportiva sin meter por el medio su intolerancia y su fundamentalismo político. Vergüenza de ver tantos compatriotas míos convertidos en poco más que zombis programados después de tantos años de adoctrinamiento político desde medios de comunicación e instituciones educativas por parte de la oligarquía mafiosa catalana, que reaccionan como los perritos de Pavlov ante un estímulo externo adecuado, o como la gente de Oceanía al ver a Goldstein a la pantalla durante los 2 minutos de Odio tal como describió Orwell en la excelente 1984.

 

Experimentos de acondicionamiento realizados con perros por Pavlov

 

 

 2 Minutos de Odio, según la adaptación cinematográfica de 1984. Tratad de encontrar las cincodiferencias con el que vimos viernes por televisión.

¿Por qué esta horda de energumenos no reaccionó igual ante Artur Mas, responsable de todos los recortes que están destruyendo la sanidad y educación públicas en Cataluña, desmantelando de facto el Estado del Bienestar que tantos años de lucha nos costó obtener, y que también estaba en la tribuna disfrutando del partido mientras su país continúa hundiéndose en la miseria gracias a la excelente gestión de su casta?

 

Artur Mas observando el partir junto al presidente del Barça Sandro Rossell y el alcalde de Barcelona Xavier Tries, gracias al dinero que nos saca a todos los catalanes para vivir a cuerpo de rey sin dar un palo al agua.

Queda claro que la pitada no iba en contra del rey. Iba en contra de España. A esta gente les da igual que el rey sea un ladrón, les da igual todos los escándos protagonizados por la casa Real. Lo que les molesta del rey es que es Rey de España. Si tuvieran un rey catalán que fuera igual de ladrón y vividor que el borbón, en lugar de pitarle lo aplaudirían como buenos súbditos sumisos que son, igual que hacen con Mas y compañía. Lo que es vio el viernes, al igual que en anteriores ediciones de la Copa, no era un rechazo a la monarquía, sino un rechazo a España, un insulto a nuestra nación y todo el que representa, y un insulto a millones de Españoles sólo por el hecho de haber nacido españoles, y entre ellos a todos los catalanes que también nos sentimos españoles y creemos que sentirse arraigado a Cataluña y su cultura y tradición no tiene por qué excluir el sentirse parte de una realidad más grande que es España.

Vergüenza, por lo tanto, de este país de intolerantes e ignorantes que son incapaces de comprender que hay gente que no comparte sus radicalismos esteriles, y que desconocen las más básicass normas de educación para vivir en una sociedad civilizada. Si este es el futuro de Cataluña, que Dios nos coja confesados.