El fantasma de la corrupció deixa a Convergència contra les cordes
La vinculació de la formació nacionalista amb els escàndols de corrupció és una constant al llarg de la seva història. L'últim informe de la policia, que acredita que es va finançar il·legalment a través del Palau de la Música, solament és un cas més en la llarga llista que acumula el partit liderat per Artur Mas
L'informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals de la
Policia Nacional conegut aquest divendres, que arriba a la conclusió que
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es va finançar il·legalment
a través del Palau de la Música i de la fundació Trias Fargas (ara
CatDem), deixa a la formació nacionalista en una difícil posició.
La majoria dels partits de l'oposició al Parlament autonòmic de Catalunya ja han exigit explicacions a Artur Mas, encara que tot apunta al fet que l'estratègia del president de la Generalitat passarà per tirar pilotes fos i esperar a veure si amaina el temporal.
De l'actitud d'aquests partits dependrà que aquest cas de presumpta corrupció al més alt nivell tingui l'atenció mediàtica que, amb les dades disponibles, coparia les portades dels diaris en qualsevol democràcia consolidada del nostre entorn.
El PSC creu que “no es poden deixar camins oberts a les especulacions”
El secretari d'Acció Política del PSC i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha assenyalat que en CDC “estan obligats” a donar explicacions “perquè en els moments durs que vivim no es poden deixar camins oberts a les especulacions”.
“Jo confio en la paraula del senyor Mes, i per això fa falta que la torni a donar en seu parlamentària. Si els fets es confirmen, tots tenim l'obligació de saber què ha passat perquè, si no, s'estaria donant un missatge erroni a la societat”, ha advertit.
“Tal vegada qui ha estirat més el braç que la màniga i de forma il·legal és CDC”
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha carregat durament contra CDC. “En un context de crisi i quan Convergència parla de la cultura de l'esforç i ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga, tal vegada qui ha estirat més el braç que la màniga i de forma il·legal és CDC”, ha declarat.
Herrera ha exhortat a Mas a comparèixer en la Càmera autonòmica per explicar les acusacions que apareixen en l'informe policial. “El president [autonòmic] sempre presumeix de donar la cara, doncs que doni la cara“, ha insistit.
Rivera: “És el cas de corrupció més greu que es coneix en democràcia”
Més contundent s'ha mostrat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha considerat que les indagacions de la policia podrien haver destapat “el cas de corrupció més greu que es coneix en democràcia”. “No parlem solament del cas Palau, del cas Millet, estem parlant d'un informe que destaparia que a Catalunya les empreses concessionàries han de passar per caixa, han d'ingressar diners para pagués les campanyes de CiU abans d'aconseguir un contracte de concessió”, ha subratllat.
El diputat autonòmic ha demanat “la compareixença urgent” d'Artur Mas, del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís *Recoder, i del president de Abertis, Salvador Alemany, al Parlament autonòmic. “Tal vegada, llegint aquest informe, sabrem per què a Catalunya s'han prorrogat els peatges i tenim autopistes que s'han pagat 40 vegades i seguim pagant”, s'ha preguntat.
Pujol: “CDC estava en l'oposició”
Per part d'ERC, la seva secretària general, Marta Rovira, ha estat una mica menys categòrica. “Reclamem a tots els partits consens i fermesa en l'honestedat, i transparència en les polítiques públiques i dins dels partits”, s'ha limitat a assenyalar en una roda de premsa. Sorprenentment, el PP ha evitat posicionar-se sobre l'informe.
El secretari general de CDC, Oriol Pujol, s'ha defensat assegurant que “el plantejament que fa CDC des de l'any 2001 és inequívoc explicant tots els comptes al Tribunal de Comptes” i que “l'informe policial, curiosament, pansa per alt que en tots aquests anys sobre els quals fa aquestes suposicions CDC estava en l'oposició”.
Una història vinculada a la corrupció
La vinculació de la formació nacionalista amb els escàndols de corrupció no és nova. De fet, és alguna cosa que pràcticament discorre en paral·lel i de forma recurrent al llarg de la curta història de CDC.
El cas Banca Catalana va ser un dels primers assumptes que van esquitxar a la cúpula del partit. En 1984, la Fiscalia es va querellar contra el màxim responsable del partit i de la Generalitat, Jordi Pujol, per la seva implicació en la gestió de l'entitat -de la qual era cofundador- que va suposar la seva intervenció per part del Banc d'Espanya. Entre altres irregularitats, se li va acusar d'haver-se repartit 516 milions de pessetes de l'entitat bancària uns anys abans quan el banc presentava fortes pèrdues. Després de fortes pressions polítiques, en 1986 l'Audiència de Barcelona va eximir a Pujol de tota responsabilitat i posteriorment va arxivar el cas, que el llavors president autonòmic va atribuir a una “immensa mala jugada” del PSOE.
En 1989, l'ex director financer de Casinos de Catalunya -entitat que monopolitzava el joc en la Comunitat- va denunciar el pagament de 3.000 milions de pessetes a empreses vinculades a CDC. No obstant això, després d'una discutida investigació, el cas va ser sorprenentment arxivat.
Innombrables consellers implicats
En 1994, l'exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat (1982-1983) i exdirector general de l'Institut Català de Finances (1990-1992) Jordi Planasdemunt va ser condemnat a set anys de presó per la seva implicació en un frau de 6.000 milions de pessetes mitjançant pagarés falsos.
Aquest mateix any, el conseller de Política Territorial de la Generalitat, Josep Maria Cullell, cofundador de CDC, va haver de dimitir després de veure's implicat en un suposat cas de tràfic d'influències en favor d'un negoci immobiliari del seu cunyat. Actualment és conseller nacional del partit.
En 1995, Jaume Roma va dimitir com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques després de ser inculpat en un cas de corrupció relacionat amb unes adjudicacions d'obres.
D'aquesta mateixa època és també el cas Pallerols, que encara s'arrossega en els jutjats. A l'ex dirigent de Unió Democràtica de Catalunya -formació coalligada a CDC- Fidel Pallerols se li acusa d'haver rebut 9 milions d'euros en subvencions del departament de Treball i del Fons Social Europeu entre 1994 i 1999 per a cursos de formació, dels quals presumptament va desviar 600.000 euros a la formació democristiana per al seu finançament. Aquest escàndol va implicar la dimissió del llavors conseller de Treball, Ignasi Farreres (UDC).
Relacions íntimes amb jutges i empresaris corruptes
El desfalc de l'empresa Grand Tibidabo, dut a terme per Javier de la Rosa en els anys 90, també va esquitxar a Lluís Prenafeta, exsecretari general de la Presidència autonòmica durant la primera etapa de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat i actualment imputat en el cas Pretòria.
Una dels episodis més foscos de la formació nacionalista és l'íntima relació de Jordi Pujol amb l'ex jutge Lluís Pasqual Estevill, nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en 1994 a proposta de CiU. Poc després va ser condemnat a nou anys de presó per haver extorquit durant anys a nombrosos empresaris al costat de Joan Piqué Vidal, que va ser condemnat a set anys de presó. Piqué Vidal va ser l'advocat que va defensar a Pujol en el cas Banca Catalana. L'exconseller d'Economia i Finances i mà dreta de Pujol, Macià Alavedra, actualment implicat en el cas Pretòria, també va estar relacionat amb aquest cas.
L'acusació del 3% no es va investigar
La sospita que el cobrament de comissions il·legals per part de CDC durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat era alguna cosa habitual, i va cobrar força durant un ple celebrat al Parlament autonòmic de Catalunya al febrer de 2005. Va ser llavors quan Pasqual Maragall (PSC), en aquell temps president autonòmic, va pronunciar la seva famosa frase: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. Mai es va investigar aquella acusació.
La majoria dels partits de l'oposició al Parlament autonòmic de Catalunya ja han exigit explicacions a Artur Mas, encara que tot apunta al fet que l'estratègia del president de la Generalitat passarà per tirar pilotes fos i esperar a veure si amaina el temporal.
De l'actitud d'aquests partits dependrà que aquest cas de presumpta corrupció al més alt nivell tingui l'atenció mediàtica que, amb les dades disponibles, coparia les portades dels diaris en qualsevol democràcia consolidada del nostre entorn.
El PSC creu que “no es poden deixar camins oberts a les especulacions”
El secretari d'Acció Política del PSC i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha assenyalat que en CDC “estan obligats” a donar explicacions “perquè en els moments durs que vivim no es poden deixar camins oberts a les especulacions”.
“Jo confio en la paraula del senyor Mes, i per això fa falta que la torni a donar en seu parlamentària. Si els fets es confirmen, tots tenim l'obligació de saber què ha passat perquè, si no, s'estaria donant un missatge erroni a la societat”, ha advertit.
“Tal vegada qui ha estirat més el braç que la màniga i de forma il·legal és CDC”
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha carregat durament contra CDC. “En un context de crisi i quan Convergència parla de la cultura de l'esforç i ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga, tal vegada qui ha estirat més el braç que la màniga i de forma il·legal és CDC”, ha declarat.
Herrera ha exhortat a Mas a comparèixer en la Càmera autonòmica per explicar les acusacions que apareixen en l'informe policial. “El president [autonòmic] sempre presumeix de donar la cara, doncs que doni la cara“, ha insistit.
Rivera: “És el cas de corrupció més greu que es coneix en democràcia”
Més contundent s'ha mostrat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha considerat que les indagacions de la policia podrien haver destapat “el cas de corrupció més greu que es coneix en democràcia”. “No parlem solament del cas Palau, del cas Millet, estem parlant d'un informe que destaparia que a Catalunya les empreses concessionàries han de passar per caixa, han d'ingressar diners para pagués les campanyes de CiU abans d'aconseguir un contracte de concessió”, ha subratllat.
El diputat autonòmic ha demanat “la compareixença urgent” d'Artur Mas, del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís *Recoder, i del president de Abertis, Salvador Alemany, al Parlament autonòmic. “Tal vegada, llegint aquest informe, sabrem per què a Catalunya s'han prorrogat els peatges i tenim autopistes que s'han pagat 40 vegades i seguim pagant”, s'ha preguntat.
Pujol: “CDC estava en l'oposició”
Per part d'ERC, la seva secretària general, Marta Rovira, ha estat una mica menys categòrica. “Reclamem a tots els partits consens i fermesa en l'honestedat, i transparència en les polítiques públiques i dins dels partits”, s'ha limitat a assenyalar en una roda de premsa. Sorprenentment, el PP ha evitat posicionar-se sobre l'informe.
El secretari general de CDC, Oriol Pujol, s'ha defensat assegurant que “el plantejament que fa CDC des de l'any 2001 és inequívoc explicant tots els comptes al Tribunal de Comptes” i que “l'informe policial, curiosament, pansa per alt que en tots aquests anys sobre els quals fa aquestes suposicions CDC estava en l'oposició”.
Una història vinculada a la corrupció
La vinculació de la formació nacionalista amb els escàndols de corrupció no és nova. De fet, és alguna cosa que pràcticament discorre en paral·lel i de forma recurrent al llarg de la curta història de CDC.
El cas Banca Catalana va ser un dels primers assumptes que van esquitxar a la cúpula del partit. En 1984, la Fiscalia es va querellar contra el màxim responsable del partit i de la Generalitat, Jordi Pujol, per la seva implicació en la gestió de l'entitat -de la qual era cofundador- que va suposar la seva intervenció per part del Banc d'Espanya. Entre altres irregularitats, se li va acusar d'haver-se repartit 516 milions de pessetes de l'entitat bancària uns anys abans quan el banc presentava fortes pèrdues. Després de fortes pressions polítiques, en 1986 l'Audiència de Barcelona va eximir a Pujol de tota responsabilitat i posteriorment va arxivar el cas, que el llavors president autonòmic va atribuir a una “immensa mala jugada” del PSOE.
En 1989, l'ex director financer de Casinos de Catalunya -entitat que monopolitzava el joc en la Comunitat- va denunciar el pagament de 3.000 milions de pessetes a empreses vinculades a CDC. No obstant això, després d'una discutida investigació, el cas va ser sorprenentment arxivat.
Innombrables consellers implicats
En 1994, l'exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat (1982-1983) i exdirector general de l'Institut Català de Finances (1990-1992) Jordi Planasdemunt va ser condemnat a set anys de presó per la seva implicació en un frau de 6.000 milions de pessetes mitjançant pagarés falsos.
Aquest mateix any, el conseller de Política Territorial de la Generalitat, Josep Maria Cullell, cofundador de CDC, va haver de dimitir després de veure's implicat en un suposat cas de tràfic d'influències en favor d'un negoci immobiliari del seu cunyat. Actualment és conseller nacional del partit.
En 1995, Jaume Roma va dimitir com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques després de ser inculpat en un cas de corrupció relacionat amb unes adjudicacions d'obres.
D'aquesta mateixa època és també el cas Pallerols, que encara s'arrossega en els jutjats. A l'ex dirigent de Unió Democràtica de Catalunya -formació coalligada a CDC- Fidel Pallerols se li acusa d'haver rebut 9 milions d'euros en subvencions del departament de Treball i del Fons Social Europeu entre 1994 i 1999 per a cursos de formació, dels quals presumptament va desviar 600.000 euros a la formació democristiana per al seu finançament. Aquest escàndol va implicar la dimissió del llavors conseller de Treball, Ignasi Farreres (UDC).
Relacions íntimes amb jutges i empresaris corruptes
El desfalc de l'empresa Grand Tibidabo, dut a terme per Javier de la Rosa en els anys 90, també va esquitxar a Lluís Prenafeta, exsecretari general de la Presidència autonòmica durant la primera etapa de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat i actualment imputat en el cas Pretòria.
Una dels episodis més foscos de la formació nacionalista és l'íntima relació de Jordi Pujol amb l'ex jutge Lluís Pasqual Estevill, nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en 1994 a proposta de CiU. Poc després va ser condemnat a nou anys de presó per haver extorquit durant anys a nombrosos empresaris al costat de Joan Piqué Vidal, que va ser condemnat a set anys de presó. Piqué Vidal va ser l'advocat que va defensar a Pujol en el cas Banca Catalana. L'exconseller d'Economia i Finances i mà dreta de Pujol, Macià Alavedra, actualment implicat en el cas Pretòria, també va estar relacionat amb aquest cas.
L'acusació del 3% no es va investigar
La sospita que el cobrament de comissions il·legals per part de CDC durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat era alguna cosa habitual, i va cobrar força durant un ple celebrat al Parlament autonòmic de Catalunya al febrer de 2005. Va ser llavors quan Pasqual Maragall (PSC), en aquell temps president autonòmic, va pronunciar la seva famosa frase: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. Mai es va investigar aquella acusació.
En els últims temps, també és destacable la connexió de
CDC amb el cas Urdangarín. Va ser l'influent empresari Carles Vilarrubí,
actual vicepresident de l'Àrea Institucional del F.C. Barcelona i amic
íntim de Jordi Pujol, el que va introduir a Iñaki Urdangarín al món dels
negocis.
Els projectes empresarials dels familiars dels dirigents de CDC també han tingut un èxit sorprenent. L'esposa de Jordi Pujol, Marta Ferrusola, a través de la companyia Hidroplant, ha tingut entre els seus principals clients a la pròpia Generalitat, al F.C. Barcelona i a empreses adjudicatàries del Govern autonòmic. I el seu fill Josep va facturar quantitats milionàries a l'Institut Català de Salut (ICS) a través de la consultora Europraxis, de la qual era soci i que posteriorment va ser venuda a Indra per 7.000 milions de pessetes. Curiosament, la Sindicatura de Comptes va denunciar en 2007 la desaparició de diversos expedients de contractació entre Europraxis i el ICS durant els governs de CiU.
Els últims escàndols
En els últims mesos, nous casos de corrupció s'han sumat a la llarga llista d'escàndols que acumula la formació nacionalista. D'una banda, està la suposada trama de les concessions de llicències d'ITV a canvi de comissions, que va suposar la detenció de Josep Tous, dirigent de CDC i exnúmero dos de la Diputació de Barcelona. Tous va ser company d'estudis d'Oriol Pujol i el seu subordinat a l'àrea de Consum de la Generalitat.
D'altra banda, està el cas de Francesc Xavier Solà, número dos de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dirigent de CDC, investigat per la Fiscalia Anticorrupció després de facturar importants quantitats -per conceptes difícilment justificables- des de la seva empresa a l'Associació Catalana de Municipis, de la qual era responsable dels serveis jurídics.
“Si cal entrar, entrarem, però que vagi amb compte tothom”
Probablement, tots aquests casos proporcionen alguns indicis que ajuden a comprendre per què CiU és la formació política de tota Espanya que més donacions anònimes ha rebut entre 1987 i 2007, amb un 42% del total recaptat.
Els projectes empresarials dels familiars dels dirigents de CDC també han tingut un èxit sorprenent. L'esposa de Jordi Pujol, Marta Ferrusola, a través de la companyia Hidroplant, ha tingut entre els seus principals clients a la pròpia Generalitat, al F.C. Barcelona i a empreses adjudicatàries del Govern autonòmic. I el seu fill Josep va facturar quantitats milionàries a l'Institut Català de Salut (ICS) a través de la consultora Europraxis, de la qual era soci i que posteriorment va ser venuda a Indra per 7.000 milions de pessetes. Curiosament, la Sindicatura de Comptes va denunciar en 2007 la desaparició de diversos expedients de contractació entre Europraxis i el ICS durant els governs de CiU.
Els últims escàndols
En els últims mesos, nous casos de corrupció s'han sumat a la llarga llista d'escàndols que acumula la formació nacionalista. D'una banda, està la suposada trama de les concessions de llicències d'ITV a canvi de comissions, que va suposar la detenció de Josep Tous, dirigent de CDC i exnúmero dos de la Diputació de Barcelona. Tous va ser company d'estudis d'Oriol Pujol i el seu subordinat a l'àrea de Consum de la Generalitat.
D'altra banda, està el cas de Francesc Xavier Solà, número dos de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dirigent de CDC, investigat per la Fiscalia Anticorrupció després de facturar importants quantitats -per conceptes difícilment justificables- des de la seva empresa a l'Associació Catalana de Municipis, de la qual era responsable dels serveis jurídics.
“Si cal entrar, entrarem, però que vagi amb compte tothom”
Probablement, tots aquests casos proporcionen alguns indicis que ajuden a comprendre per què CiU és la formació política de tota Espanya que més donacions anònimes ha rebut entre 1987 i 2007, amb un 42% del total recaptat.
El propi Pujol, durant una entrevista realitzada a
l'octubre de 2009, també va aportar algunes pistes addicionals sobre com
s'ha finançat el seu partit. Preguntat sobre el llavors recentment
conegut escàndol de corrupció del Palau de la Música, que ja apuntava a
CDC, l'ex president autonòmic va assenyalar:
“Sàps què passa? Si entrem aquí, ens farem molt mal perquè llavors jo tindria una resposta fàcil, i com també li podria dir… escolti, miri, aquest li va donar tant a tant, aquest li va donar tant a tant, i aquests van donar tant a tant… eh! i llavors, bé, tots els casos són diferents, si vostè vol, però tots farien una mica de pudor. No entrem. Hey! Si cal entrar, entrarem. A mi em sembla que jo no haig d'entrar, però si haig d'entrar jo personalment, també entro. Però, d'altra banda, em seria una mica difícil entrar, segons com, perquè jo no conec el tema bé. [...] Si es diu que cal entrar, doncs que s'entri, però que vagi amb compte tothom, perquè com vostè diu molt bé que no hi ha hagut un bon sistema de finançament dels partits, i això és evident, doncs tot chirría una mica”.
“Sàps què passa? Si entrem aquí, ens farem molt mal perquè llavors jo tindria una resposta fàcil, i com també li podria dir… escolti, miri, aquest li va donar tant a tant, aquest li va donar tant a tant, i aquests van donar tant a tant… eh! i llavors, bé, tots els casos són diferents, si vostè vol, però tots farien una mica de pudor. No entrem. Hey! Si cal entrar, entrarem. A mi em sembla que jo no haig d'entrar, però si haig d'entrar jo personalment, també entro. Però, d'altra banda, em seria una mica difícil entrar, segons com, perquè jo no conec el tema bé. [...] Si es diu que cal entrar, doncs que s'entri, però que vagi amb compte tothom, perquè com vostè diu molt bé que no hi ha hagut un bon sistema de finançament dels partits, i això és evident, doncs tot chirría una mica”.
...........................................
El fantasma de la corrupción deja a Convergència contra las cuerdas
La vinculación de la formación nacionalista con los
escándalos de corrupción es una constante a lo largo de su historia. El
último informe de la policía, que acredita que se financió ilegalmente a
través del Palacio de la Música, solo es un caso más en la larga lista
que acumula el partido liderado por Artur Mas.
El informe de la Brigada de Blanqueo de Capitales de la Policía Nacional conocido este viernes, que llega a la conclusión de que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) se financió ilegalmente
a través del Palacio de la Música y de la fundación Trias Fargas (ahora
CatDem), deja a la formación nacionalista en una difícil posición.
La mayoría de los partidos de la oposición en el Parlamento autonómico de Cataluña ya han exigido explicaciones a Artur Mas,
aunque todo apunta a que la estrategia del presidente de la Generalidad
pasará por echar balones fuera y esperar a ver si amaina el temporal.
De la actitud de estos partidos dependerá que este caso de presunta corrupción al más alto nivel
tenga la atención mediática que, con los datos disponibles, coparía las
portadas de los diarios en cualquier democracia consolidada de nuestro
entorno.
El PSC cree que “no se pueden dejar caminos abiertos a las especulaciones”
El secretario de Acción Política del PSC y alcalde de Cornellá, Antonio Balmón, ha señalado que en CDC “están obligados” a dar explicaciones “porque en los momentos duros que vivimos no se pueden dejar caminos abiertos a las especulaciones”.
“Yo confío en la palabra del señor Mas, y por eso
hace falta que la vuelva a dar en sede parlamentaria. Si los hechos se
confirman, todos tenemos la obligación de saber qué ha pasado porque, si
no, se estaría dando un mensaje erróneo a la sociedad”, ha advertido.
“Tal vez quien ha estirado más el brazo que la manga y de forma ilegal es CDC”
El líder de ICV-EUiA, Joan Herrera, ha cargado duramente contra CDC. “En un contexto de crisis y cuando Convergència habla de la cultura del esfuerzo
y nos dicen que hemos estirado más el brazo que la manga, tal vez quien
ha estirado más el brazo que la manga y de forma ilegal es CDC”, ha
declarado.
Herrera ha exhortado a Mas a comparecer en la Cámara autonómica
para explicar las acusaciones que aparecen en el informe policial. “El
presidente [autonómico] siempre presume de dar la cara, pues que dé la cara“, ha insistido.
Rivera: “Es el caso de corrupción más grave que se conoce en democracia”
Más contundente se ha mostrado el líder de Ciudadanos, Albert
Rivera, que ha considerado que las indagaciones de la policía podrían
haber destapado “el caso de corrupción más grave que se conoce en
democracia”. “No hablamos solo del caso Palacio, del caso Millet, estamos hablando de un informe que destaparía que en Cataluña las empresas concesionarias deben pasar por caja, tienen que ingresar dinero para pagara las campañas de CiU antes de conseguir un contrato de concesión”, ha subrayado.
El diputado autonómico ha pedido “la comparecencia urgente” de
Artur Mas, del consejero de Territorio y Sostenibilidad, Lluís Recoder, y
del presidente de Abertis, Salvador Alemany, en el Parlamento
autonómico. “Tal vez, leyendo este informe, sabremos por qué en Cataluña se han prorrogado los peajes y tenemos autopistas que se han pagado 40 veces y seguimos pagando”, se ha preguntado.
Pujol: “CDC estaba en la oposición”
Por parte de ERC, su secretaria general, Marta Rovira, ha sido algo
menos categórica. “Reclamamos a todos los partidos consenso y firmeza
en la honestidad, y transparencia en las políticas públicas y dentro de
los partidos”, se ha limitado a señalar en una rueda de prensa. Sorprendentemente, el PP ha evitado posicionarse sobre el informe.
El secretario general de CDC, Oriol Pujol, se ha defendido
asegurando que “el planteamiento que hace CDC desde el año 2001 es
inequívoco explicando todas las cuentas al Tribunal de Cuentas”
y que “el informe policial, curiosamente, pasa por alto que en todos
estos años sobre los que hace estas suposiciones CDC estaba en la
oposición”.
Una historia vinculada a la corrupción
La vinculación de la formación nacionalista con los escándalos de
corrupción no es nueva. De hecho, es algo que prácticamente discurre en paralelo y de forma recurrente a lo largo de la corta historia de CDC.
El caso Banca Catalana fue uno de los primeros asuntos que
salpicaron a la cúpula del partido. En 1984, la Fiscalía se querelló
contra el máximo responsable del partido y de la Generalidad, Jordi
Pujol, por su implicación en la gestión de la entidad -de la que era
cofundador- que supuso su intervención por parte del Banco de España.
Entre otras irregularidades, se le acusó de haberse repartido 516 millones de pesetas
de la entidad bancaria unos años antes cuando el banco presentaba
fuertes pérdidas. Tras fuertes presiones políticas, en 1986 la Audiencia
de Barcelona eximió a Pujol de toda responsabilidad y posteriormente
archivó el caso, que el entonces presidente autonómico atribuyó a una
“inmensa mala jugada” del PSOE.
En 1989, el ex director financiero de Casinos de Cataluña -entidad que monopolizaba el juego en la Comunidad- denunció el pago de 3.000 millones de pesetas a empresas vinculadas a CDC. Sin embargo, tras una discutida investigación, el caso fue sorprendentemente archivado.
Innumerables consejeros implicados
En 1994, el ex consejero de Economía y Finanzas de la Generalidad
(1982-1983) y ex director general del Instituto Catalán de Finanzas
(1990-1992) Jordi Planasdemunt fue condenado a siete años de prisión por su implicación en un fraude de 6.000 millones de pesetas mediante pagarés falsos.
Ese mismo año, el consejero de Política Territorial de la Generalidad, Josep Maria Cullell, cofundador de CDC, tuvo que dimitir tras verse implicado en un supuesto caso de tráfico de influencias en favor de un negocio inmobiliario de su cuñado. Actualmente es consejero nacional del partido.
En 1995, Jaume Roma dimitió como consejero de Política Territorial y Obras Públicas tras ser inculpado en un caso de corrupción relacionado con unas adjudicaciones de obras.
De esa misma época es también el caso Pallerols, que todavía se arrastra en los juzgados. Al ex dirigente de Unió Democràtica de Calunya -formación coaligada a CDC- Fidel Pallerols se le acusa de haber recibido 9 millones de euros en subvenciones del
departamento de Trabajo y del Fondo Social Europeo entre 1994 y 1999
para cursos de formación, de los que presuntamente desvió 600.000 euros a
la formación democristiana para su financiación. Este escándalo
acarreó la dimisión del entonces consejero de
Trabajo, Ignasi Farreres (UDC).
Relaciones íntimas con jueces y empresarios corruptos
El desfalco de la empresa Grand Tibidabo, llevado a cabo por Javier de la Rosa en los años 90, también salpicó a Lluís Prenafeta,
ex secretario general de la Presidencia autonómica durante la primera
etapa de Jordi Pujol al frente de la Generalidad y actualmente imputado
en el caso Pretoria.
Una de los episodios más oscuros de la formación nacionalista es la íntima relación de Jordi Pujol con el ex juez Lluís Pasqual Estevill,
nombrado vocal del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) en 1994 a
propuesta de CiU. Poco después fue condenado a nueve años de cárcel por haber extorsionado durante años a numerosos empresarios junto a Joan Piqué Vidal, que fue condenado a siete años de cárcel. Piqué Vidal fue el abogado que defendió a Pujol en el caso Banca Catalana. El ex consejero de Economía y Finanzas y mano derecha de Pujol, Macià Alavedra, actualmente implicado en el caso Pretoria, también estuvo relacionado con este caso.
La acusación del 3% no se investigó
La sospecha de que el cobro de comisiones ilegales por parte de CDC durante
su etapa al frente de la Generalidad era algo habitual, y cobró fuerza
durante un pleno celebrado en el Parlamento autonómico de Cataluña en
febrero de 2005. Fue entonces cuando Pasqual Maragall (PSC), a la sazón
presidente autonómico, pronunció su famosa frase: “Ustedes tienen un
problema, y este problema se llama 3%”. Nunca se investigó aquella
acusación.
En los últimos tiempos, también es destacable la conexión de CDC con el caso Urdangarín. Fue el influyente empresario Carles Vilarrubí, actual vicepresidente del Área Institucional del F.C. Barcelona y amigo íntimo de Jordi Pujol, el que introdujo a Iñaki Urdangarín en el mundo de los negocios.
Los proyectos empresariales de los familiares de los dirigentes de
CDC también han tenido un éxito sorprendente. La esposa de Jordi
Pujol, Marta Ferrusola, a través de la compañía Hidroplant, ha tenido entre sus principales clientes a la propia Generalidad,
al F.C. Barcelona y a empresas adjudicatarias del Gobierno autonómico. Y
su hijo Josep facturó cantidades millonarias al Instituto Catalán de
Salud (ICS) a través de la consultora Europraxis, de la que era socio y
que posteriormente fue vendida a Indra por 7.000 millones de pesetas.
Curiosamente, la Sindicatura de Cuentas denunció en 2007 la desaparición de varios expedientes de contratación entre Europraxis y el ICS durante los gobiernos de CiU.
Los últimos escándalos
En los últimos meses, nuevos casos de corrupción se han sumado a la
larga lista de escándalos que acumula la formación nacionalista. Por
una parte, está la supuesta trama de las concesiones de licencias de ITV a cambio de comisiones, que supuso la detención de Josep Tous, dirigente de CDC y ex número dos de la Diputación de Barcelona. Tous fue compañero de estudios de Oriol Pujol y su subordinado en el área de Consumo de la Generalidad.
Por otra parte, está el caso de Francesc Xavier Solà, número dos de la Consejería de Cultura de la Generalidad y dirigente de CDC, investigado por la Fiscalía Anticorrupción
tras facturar importantes cantidades -por conceptos difícilmente
justificables- desde su empresa a la Asociación Catalana de Municipios,
de la que era responsable de los servicios jurídicos.
“Si hay que entrar, entraremos, pero que vaya con cuidado todo el mundo”
Probablemente, todos estos casos proporcionan algunos
indicios que ayudan a comprender por qué CiU es la formación política de
toda España que más donaciones anónimas ha recibido entre 1987 y 2007, con un 42% del total recaudado.
El propio Pujol, durante una entrevista realizada en octubre de 2009, también aportó algunas pistas adicionales sobre cómo se ha financiado su partido.
Preguntado sobre el entonces recién conocido escándalo de corrupción
del Palacio de la Música, que ya apuntaba a CDC, el ex presidente
autonómico señaló:
“¿Sabe qué pasa? Si entramos aquí, nos haremos mucho daño porque entonces yo tendría una respuesta fácil, y como también le podría decir… escuche, mire, este le dio tanto a tanto, este le dio tanto a tanto, y estos dieron tanto a tanto… ¡eh! y entonces, bueno, todos los casos son diferentes, si usted quiere, pero todos apestarían un poco. No entremos. ¡Hey! Si hay que entrar, entraremos. A mí me parece que yo no he de entrar, pero si tengo que entrar yo personalmente, también entro. Pero, por otra parte, me sería un poco difícil entrar, según cómo, porque yo no conozco el tema bien. [...] Si se dice que hay que entrar, pues que se entre, pero que vaya con cuidado todo el mundo, porque como usted dice muy bien que no ha habido un buen sistema de financiación de los partidos, y esto es evidente, pues todo chirría un poco”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario