viernes, 5 de octubre de 2012

La Bandoleritat veta les ajudes a les productores cinematogràfiques que no retolin en català

La Conselleria de Cultura exigeix a les empreses que vulguin optar a rebre subvencions a complir la Llei de Política Lingüística, malgrat que va ser modificada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. A més, també en contra de la jurisprudència, dóna preferència a les cintes rodades en català enfront de les produccions en espanyol.
“No hi haurà ni un pas enrere en aquest model d'immersió [lingüística escolar obligatòria exclusivament] en català. Pot haver-hi sentències, resolucions, tot el que vulgui, però el model és el que és, està socialment acceptat per part de més del 90% de la societat catalana i d'una amplísima majoria d'aquesta càmera. [...] No es tocarà res respecte al que hi ha ara des del punt de vista de la immersió lingüística en català”.

Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Artur Mas (CiU), va mostrar el passat 4 de juliol al Parlament autonòmic el seu menyspreu per les sentències dels tribunals, especialment les relacionades amb la política lingüística autonòmica, incomplint impunement les resolucions judicials i vanagloriánt-se d'això.

Obligats a retolar, almenys, en català


Aquest dilluns, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat les bases per a la concessió de subvencions a empreses de producció independents per a la realització de llargmetratges televisius de ficció destinats a ser emesos per televisió (Resolució CLT/1678/2012) a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), dependent de la Conselleria de Cultura, presidida per Ferran Mascarell.

Les ajudes estan destinades al fet que ‘es creuen productes d'alta qualitat destinats als mercats nacionals i internacionals’ i busquen ‘impulsar la producció de llargmetratges televisius que canalitzin el talent creatiu, tècnic i artístic, així com consolidar el sector audiovisual mitjançant la participació de personal tècnic i empreses establertes a Catalunya’.

Entre els requisits exigits per poder accedir a les subvencions se subratlla el compliment dels articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei de Política Lingüística, que obliguen a les empreses al fet que ‘la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'estar redactats, almenys, en català’.

També ordenen que ‘els rètols i informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals dirigits a les persones que treballin en els mateixos han de figurar, almenys, en català’.

20% per a pel·lícules en català; 14% si és ‘en altres llengües’… i hi ha pressupost

D'altra banda, si el llargmetratge està rodat en català o aranès, la subvenció serà del 20% del cost de producció, amb un màxim de 120.000 euros. Mentre que si la pel·lícula es roda ‘en altres llengües’ l'ajuda es redueix al 14% del cost total del projecte, amb un màxim de 90.000 euros.

A més, en cas que, donat el nombre de sol·licituds admeses i les disponibilitats pressupostàries, no sigui possible subvencionar aquestes quanties, aquestes es reduiran proporcionalment eliminant en primer lloc les ajudes als llargmetratge produïts ‘en altres llengües’ diferents del català o aranès.

En contra de l'establert pel Tribunal Constitucional

D'aquesta forma, la Generalitat segueix exigint l'aplicació d'unes disposicions -els articles referits de la Llei de Política Lingüística- que, en realitat, van quedar derogades de facto per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu fonament jurídic 22 va dictaminar el següent:

‘El deure disponibilitat lingüística de les entitats privades, empreses o establiments oberts al públic no pot significar la imposició a aquestes, al seu titular o al seu personal d'obligacions individuals d'ús de qualsevol de les dues llengües oficials de manera general, immediat i directe en les relacions privades, atès que el dret a ser atès en qualsevol d'aquestes llengües només pot ser exigible en les relacions entre els poders públics i els ciutadans’.

Igualment, la citada sentència va determinar que és il·legal donar un tracte preferent al català sobre l'espanyol, tal com ocorre a l'hora de concedir aquestes subvencions. En concret, el fonament jurídic 14 va decretar el seguent:

‘La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial en la Comunitat Autònoma, per les Administracions Públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya’.

En definitiva, tal com va recordar el president autonòmic, “pot haver-hi sentències, resolucions, tot el que vulgui”, però “no es tocarà gens” en la política sistemàtica d'exclusió i discriminació dels castellanoparlants que es ve aplicant a Catalunya. Mentrestant, el Govern i els tribunals no semblen estar per la labor de restablir l'Estat de dret a Catalunya.
.........................................

La Generalidad veta las ayudas a las productoras cinematográficas que no rotulen, al menos, en catalán

La Consejería de Cultura exige a las empresas que quieran optar a recibir subvenciones a cumplir la Ley de Política Lingüística, pese a que fue modificada por la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto. Además, también en contra de la jurisprudencia, da preferencia a las cintas rodadas en catalán frente a las producciones en español.
“No habrá ni un paso atrás en este modelo de inmersión [lingüística escolar obligatoria exclusivamente] en catalán. Puede haber sentencias, resoluciones, todo lo que quiera, pero el modelo es el que es, está socialmente aceptado por parte de más del 90% de la sociedad catalana y de una amplísima mayoría de esta cámara. [...] No se tocará nada respecto a lo que hay ahora desde el punto de vista de la inmersión lingüística en catalán”.

Con estas palabras, el presidente de la Generalidad, Artur Mas (CiU), mostró el pasado 4 de julio en el Parlamento autonómico su desprecio por las sentencias de los tribunales, especialmente las relacionadas con la política lingüística autonómica, incumpliendo impunemente las resoluciones judiciales y vanagloriándose de ello.

Obligados a rotular, al menos, en catalán

Este lunes, el Diario Oficial de la Generalidad de Catauña (DOGC) ha publicado las bases para la concesión de subvenciones a empresas de producción independientes para la realización de largometrajes televisivos de ficción destinados a ser emitidos por televisión (Resolución CLT/1678/2012) a través del Instituto Catalán de las Empresas Culturales (ICEC), dependiente de la Consejería de Cultura, presidida por Ferran Mascarell.

Las ayudas están destinadas a que ‘se creen productos de alta calidad destinados a los mercados nacionales e internacionales’ y buscan ‘impulsar la producción de largometrajes televisivos que canalicen el talento creativo, técnico y artístico, así como consolidar el sector audiovisual mediante la participación de personal técnico y empresas establecidas en Cataluña’.
Entre los requisitos exigidos para poder acceder a las subvenciones se subraya el cumplimiento de los artículos 32.1, 32.3 y 36.4 de la Ley de Política Lingüística, que obligan a las empresas a que ‘la señalización y los carteles de información general de carácter fijo y los documentos de oferta de servicios para las personas usuarias y consumidoras de los establecimientos abiertos al público deben estar redactados, al menos, en catalán’.

También ordenan que ‘los rótulos e informaciones de carácter fijo y que contengan texto que han de constar en el interior de los centros laborales dirigidos a las personas que trabajen en los mismos deben figurar, al menos, en catalán’.
20% para películas en catalán; 14% si es ‘en otras lenguas’… y hay presupuesto.

Por otra parte, si el largometraje está rodado en catalán o aranés, la subvención será del 20% del coste de producción, con un máximo de 120.000 euros. Mientras que si la película se rueda ‘en otras lenguas’ la ayuda se reduce al 14% del coste total del proyecto, con un máximo de 90.000 euros.

Además, en caso de que, dado el número de solicitudes admitidas y las disponibilidades presupuestarias, no sea posible subvencionar dichas cuantías, estas se reducirán proporcionalmente eliminando en primer lugar las ayudas a los largometraje producidos ‘en otras lenguas’ diferentes del catalán o aranés.

En contra de lo establecido por el Tribunal Constitucional

De esta forma, la Generalidad sigue exigiendo la aplicación de unas disposiciones -los artículos referidos de la Ley de Política Lingüística- que, en realidad, quedaron derogadas de facto por la sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que en su fundamento jurídico 22 dictaminó lo siguiente:

‘El deber de disponibilidad lingüística de las entidades privadas, empresas o establecimientos abiertos al público no puede significar la imposición a éstas, a su titular o a su personal de obligaciones individuales de uso de cualquiera de las dos lenguas oficiales de modo general, inmediato y directo en las relaciones privadas, toda vez que el derecho a ser atendido en cualquiera de dichas lenguas sólo puede ser exigible en las relaciones entre los poderes públicos y los ciudadanos’.
Igualmente, la citada sentencia determinó que es ilegal dar un trato preferente al catalán sobre el español, tal y como ocurre a la hora de conceder estas subvenciones. En concreto, el fundamento jurídico 14 decretó lo siguente:
‘La definición del catalán como lengua propia de Cataluña no puede justificar la imposición estatutaria del uso preferente de aquella lengua, en detrimento del castellano, también lengua oficial en la Comunidad Autónoma, por las Administraciones Públicas y los medios de comunicación públicos de Cataluña’.
En definitiva, tal y como recordó el presidente autonómico, “puede haber sentencias, resoluciones, todo lo que quiera”, pero “no se tocará nada” en la política sistemática de exclusión y discriminación de los castellanohablantes que se viene aplicando en Cataluña. Mientras tanto, el Gobierno y los tribunales no parecen estar por la labor de restablecer el Estado de derecho en Cataluña.

No hay comentarios:

Publicar un comentario