sábado, 6 de octubre de 2012

Reflexions d'un tarragoní

Fa díes varem rebre aquest interessant escrit al nostre mail, i em decidit compartir-lo amb tots vosaltres pel seu interès. Desitgem de tot cor que el gaudiu:

''Sóc un tarragoní de 40 anys que, com la meva generació, va créixer amb el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arar, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, "Retorn al Futur" ... Vèiem la predicció del temps en la TV3, amb els dibuixos de sols i núvols sobre un mapa dels Països Catalans, amb ses illes balears i tot el Regne de València. A l'escola ens explicaven la història de les quatre barres, pintades per l'emperador franc amb la sang de Guifré el Pilós sobre un escut o tela de color groc-daurat: així va néixer la nostra bandera (la Senyera). Els diumenges al matí anavem a veure ballar sardanes a la plaça de l'Església, i donava goig veure en un mateix cercle als avis i els néts, agafats de la mà. Per Nadal fèiem cagar el "Tió", i posàvem un "Caganer" amb barretina al Naixement. Així, gaudíem d'una autèntic Nadal català com Déu mana. A la primavera agafàvem les Xiruques, i ens anàvem als nostres Pirineus a gaudir de les nostres muntanyes i serres, a casa nostra. Celebràvem la "Diada", amb ànim de no oblidar-nos de la derrota del nostre poble contra Felip V i els espanyols. Som un poble treballador, amb caràcter, diferent de la resta. Tenim la Caixa, el RACC, els Mossos d'Esquadra i els Ferrocarrils Catalans. Què més volem? Doncs volem, volem, volem ... Però la veritat no es pot amagar sempre. Ets d'Erasmus a Londres, i descobreixes que hi ha vida fora del nostre petit planeta català. Que també hi ha treballadors amb “caràcter identitari” en altres territoris. Que la Caixa no és tan important, si es compara amb el Comercial Bank of Xina. Que només una ciutat com Xangai té 20 milions de persones (tres vegades tot Catalunya). Descobreixes la veritat: que el de les quatre barres de Guifré el Pilós només era una llegenda, un mite, sense fonament històric. Ni Guifré va ser contemporani de l'emperador, ni s'usava l'heràldica en aquest segle. A més, fins a la unió amb Aragó, l'emblema dels comtes de Barcelona va ser la creu de Sant Jordi (una creu de gules sobre camp de plata) que encara és la bandera de l´Aragó. Descobreixes que la senyera no és més que l´antiga bandera d´Espanya i abans del Regne d´Aragó. Descobreixes que la sardana la va inventar l'any 1817 un tal Pep Ventura, que tampoc es deia Pep sinó Pepe, nascut a Alcalá la Real, província de Jaén, i fill d'un comandant de l'Exèrcit espanyol. La van tindre d´inventar, perquè no podia ser que la jota de Lleida o del Camp de Tarragona fos el ball nacional. I tampoc podia ser-ho el ball anomenat "L'Españolito". Per això es van inventar la sardana al començament del segle XIX: per crear una identitat nacional inexistent fins aleshores. La sardana, un altre mite. Descobreixes que el 1714 no hi va haver cap guerra catalana-espanyola, que Catalunya no va participar en cap derrota bèl • lica. Va ser una guerra entre dos candidats a la Corona d'Espanya, vacant des de la mort de Carles II sense descendència: entre un candidat de la dinastia dels Borbons (de França) i un altre de la de Àustria (de terres germàniques). En tots els territoris de la Corona d'Espanya hi va haver austriacistes i borbònics: per exemple, Madrid, Alcalá i Toledo van lluitar al mateix bàndol que Barcelona. No va ser, com intenten vendre, una guerra de secessió, sinó de successió: cap bàndol va aspirar mai a trencar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, ni la separació de Catalunya. La Diada, un altre mite. Descobreixes que el "Caganer" del pessebre és una "tradició" que no es generalitza fins al segle XIX, com la sardana. I que el "Tió" és una altra milonga identitària i absurda, còpia de la tronca d´Osca que sí té realitat tradicional històrica. El Nadal a la catalana, un altre mite. T'adones que, els nacionalistes, ens han pres el pèl. No ens han educat, sinó adoctrinat. Que ens han alimentat, sense donar-nos compte, d'una "ideologia totalitària" que es troba per sobre de tot i de tots. El abasta tot: permet trepitjar el dret de les persones, modelar la Història al seu gust, i determinar què està bé o malament. T'adones que, els nacionalistes, han adoctrinat a la canalla a través de mites, llegendes i mentides, amb la connivència i beneplàcit d'un parlament que ha fet del seu model pedagògic un arma tan temible com la d'altres règims totalitaris i feixistes en països com la xina o corea del nord, on només hi ha la HISTÒRIA del sistema. Mireu els llibres de text dels vostres fills a Catalunya. Que han construït o falsejat una realitat, per tal de fonamentar la seva ideologia. Els catalans tenim el deure d´alliberar-nos d'aquests mites, i ser lliures de veritat. És clar que això de viatjar, és per alguns, una sorprenent vacuna contra l'estupidesa i l'aldeanisme.''

Si com el protagonista de la nostra història, tú tambè estas fart de les mentides i manipulacions d'aquest nacionalisme disgregador, no dubtis en compartir aquest escrit amb tots els teus contactes ; )

No hay comentarios:

Publicar un comentario